Amaia Izko: «Urkullu i el PNB fan de tap del sobiranisme al País Basc i a Catalunya»

El Tribunal Europeu dels Drets Humans va emetre sentència contra Espanya el 2013 pel cas d’Inés del Río, presa d’ETA a la qual s’havia aplicat l’anomenada doctrina Parot, que impedia que els presos s’acollissin als beneficis penitenciaris i haguessin de romandre molts més anys entre reixes. Aquell cas va ser la fi de la doctrina Parot. L’advocada que va guanyar la causa era Amaia Izko. Moltes batalles en favor dels drets humans han estat liderades per aquesta advocada, que també és la defensora dels joves d’Altsasu. En aquesta entrevista amb posa la mirada en el judici de l’1-O, i opina sobre la situació dels presos bascos i la justícia europea.

– És advocada dels joves d’Altsasu. En quin punt es troba el cas després del darrer pronunciament de l’Audiència Nacional?

– L’Audiència Nacional ha resolt sobre el recurs que vam presentar contra la sentència en primera instància i el que ha fet és ratificar-la en tots els seus extrems. Manté per sis dels set nois unes penes d’entre deu i tretze anys, i rebaixa per una qüestió tècnica la d’un altre.

– Què faran ara?

– El següent pas és el recurs de cassació davant el Suprem. La perspectiva no és molt esperançadora. A aquestes alçades, creiem que està quedant en evidència que el Suprem actua com una jurisdicció al dictat de l’interès polític.

– Com creu que culminarà el cas?

– No podem acceptar una sentència així. Ho haurem de portar a totes les instàncies que calguin, amb la vista posada en el Tribunal Europeu de Drets Humans.

“Les sentències d’Altsasu i la Manada forcen el dret penal, en un cas per castigar joves bascos, en l’altre per afavorir agressors de dones”


– En què s’assemblen els casos d’Altsasu amb una altra sentència de la justícia navarresa com la de la Manada?

– Tenen en comú una cosa molt clara. Les dues sentències forcen el dret penal, però en dos sentits oposats. Mentre que en el cas de la Manada es forcen tots els límits del dret penal en una línia benevolent amb els acusats, quan es tracta de violència contra les dones comesa per persones afectes al sistema i a estructures de l’Estat, en l’altre costat veiem tot el contrari. A Altsasu es retorça el dret amb un rigor extrem per culpabilitzar i criminalitzar un sector de la joventut basca. Observem com a l’estat espanyol no existeix la separació de poders i l’estat de dret és aparent.

– Quina valoració fa del judici de l’1-O fins al moment?

– En relació a Altsasu, veig també que en el cas de l’1-O s’arriba a un judici a partir d’un relat creat artificialment contra tota evidència. En el cas d’Altsasu, els elements objectius posen de manifest que era impossible que existís una agressió brutal i salvatge d’un grup de 40 o 50 persones contra quatre persones que després no presenten majors lesions. Hi ha vídeos i testimonis que ho avalen. I en el cas de l’1-O, es manté un relat completament diferent al que veuen totes les persones, contra tota evidència.

“El que s’està evidenciant és que s’està jutjant són ideologies, opcions polítiques i drets civils de les persones, com el de manifestació, o el dret dels pobles”

– Veu obert el camí cap a Estrasburg?

– S’estan veient coses particularment qüestionables des del punt de vista de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Formalment, sí que es volen preservar les garanties, però ja veurem si es garanteixen les garanties materials, si s’estan admetent proves, si es rebutgen preguntes o indagacions, què passa amb l’aplicació dels tipus de rebel·lió i sedició. El que s’està evidenciant és que s’està jutjant són ideologies, opcions polítiques i drets civils de les persones, com el de manifestació, o el dret dels pobles. Es pregunta a les persones sobre la seva pertinença a entitats culturals, polítiques o socials, plenament legals.

– Sobre les sentències contra Espanya a Estrasburg, s’ha dit que és un dels estats que menys condemnes ha rebut. Això és cert?

– No ho sé, desconec la dada. És veritat que caldria veure si és un estat en què hi ha la cultura d’accedir al Tribunal Europeu de Drets Humans. Això podria modificar aquesta percepció. El que puc dir és que jo he treballat el tema de la tortura i Espanya és un estat que ha rebut nombroses sancions. Per ser un país que es presenta davant del món com una de les democràcies més avançades, hauria de moure alguna reflexió. Un company meu deia sempre que l’estat espanyol és un molt mal estudiant pel que fa als drets humans. No compleix les recomanacions que el tribunal d’Estrasburg li fa en les sentències per violació de drets.

– Va tenir un paper determinant enfront l’aplicació de la doctrina Parot. Com a advocada de la presa Inés del Río, el 2013 va guanyar un cas a Europa que va ser històric, amb una derrota de la doctrina Parot. De d’aquell moment, en què ha canviat la situació dels presos?

– La veritat és que en molt poc. Pel que fa a la doctrina Parot, sí que va tenir un efecte immediat. Els presos que estaven complint més anys que aquells que pels quals van ser condemnats van ser posats en llibertat. El que també li estava dient Estrasburg a l’estat espanyol era que havia arribat el moment de canviar la política penitenciària. Fins al 2011 havia estat una política antiterrorista i havia de canviar. Però això no ha succeït. L’estat espanyol ha complert pel que fa a acabar amb la doctrina Parot, perquè ho havia de fer, però no ha canviat els paràmetres d’aquella política penitenciària que continua responent als anys antiterroristes quan ETA ja no existeix. L’Estat ha fet un exercici d’enginyeria jurídica, canviant les lleis si cal, per allargar les penes dels presos. I manté la dispersió dels presos igual com fa deu anys.

“El 80% dels presos bascos estan en centres penitenciaris a més de 700 quilòmetres d’Euskal Herria”


– Quin percentatge de presos bascos romanen lluny d’Euskadi?

– Actualment, seguim amb el 80% dels presos en centres penitenciaris a més de 700 quilòmetres d’Euskal Herria.

– Es percep una diferència clara entre l’estat espanyol i el francès pel que fa a l’acostament de presos?

– Hi ha hagut diferència. L’estat francès, des de la desaparició d’ETA, ha tingut diverses etapes en aquest aspecte. S’ha mostrat obert a un diàleg amb els actors polítics del País Basc francès. No ha estat l’actitud exigible al respecte als presos i a les seves famílies, però sí que ha dut a terme trasllats de presos a centres propers. Però en la línia dibuixada per Madrid, ha anat seguint la política de permetre que siguin les associacions de víctimes les que fixin la política a seguir.

– Teniu alguna confiança en un canvi en aquest tema en funció de qui governi l’Estat?

– Des de la perspectiva de la defensa dels drets humans, un govern del PSOE pot oferir més garanties respecte del model de les dretes recalcitrants. Però pel que fa al reconeixement dels drets dels pobles, que és al capdavall l’origen de totes es qüestions jurídiques, el PSOE està en la mateixa posició que la dreta. En aquest sentit, l’escepticisme és total. Hem tingut el PSOE al govern i no hi ha hagut cap gir vers una solució democràtica pel que fa als drets dels pobles.

– Pot haver-hi un procés similar al català a Euskadi?

– Un procés així serà necessari. Un dels obstacles és el posicionament d’una força com el PNB.

– No veu el PNB en aquesta línia?

– Ara mateix no. Continua en una posició de gestió i d’aprofitar el màxim de l’estat espanyol. El PNB exerceix de tap de les aspiracions sobiranistes. Ho porta fent des de fa molt de temps. Ho ha fet a Euskal Herria i ho ha fet, o ho ha intentat fer, també a Catalunya.

“Als dirigents independentistes els diria que no es desmoralitzessin. Això és una marató. Hi arribaran i hi arribarem”

– Els intents de mediació del lehendakari Iñigo Urkullu a Catalunya, l’octubre del 2017, el situa en aquest intent?

– La intervenció d’Urkullu a Catalunya l’octubre del 2017 la situo en una línia d’intentar frenar els ritmes del procés, rebaixar els objectius polítics del sobiranisme i buscar la via del pragmatisme. Que al final és la posició més còmoda i rendible dins de l’estat espanyol. Perquè la seva postura no es veiés compromesa.

– Què aconsellaria als dirigents independentistes en aquest moment?

– No m’atreviria a donar consells. Però els diria que no es desmoralitzessin. Això és una marató. Hi arribaran i hi arribarem. Coneixem els obstacles i la voluntat repressiva de l’Estat. L’únic que no pot faltar és la determinació.

.

Via:: https://www.naciodigital.cat/noticia/175539/amaia/izko/urkullu/pnb/fan/tap/sobiranisme/al/pa/basc/catalunya