El govern espanyol rep la primera petició d’indult per als presos polítics

Els acusats per l'1-O, al Suprem | Pool EFE

Els acusats per l’1-O, al Suprem | Pool EFE

El govern de Pedro Sánchez té sobre la taula la primera petició d’indult per als dotze condemnats per l’1-O, segons ha avançat El Mundo i ha confirmat NacióDigital. La va presentar el desembre passat l’advocat català Francesc de Jufresa, que reclama un indult total tant pels presos polítics condemnats a penes d’entre nou i tretze anys de presó com també pels tres líders independentistes que són en llibertat. 

Malgrat la crisi del coronavirus, que ha obligat a aturar-ho pràcticament tot, la tramitació dels indults continua activa. Tal com va establir el Ministeri de Justícia el 21 de març en una publicació al BOE, es considera que aquesta mesura de gràcia forma part d’un “interès general” que li permet quedar exclosa de l’estat d’alarma que impera a Espanay des de fa més d’una setmana. 

Segons explica El Mundo, Justícia considera que aquesta tramitació administrativa no requereix de presència física i ho desvinculen totalment dels eventuals indults que es poden presentar en les properes setmanes en relació als presos polítics. UGT, sense anar més lluny, fa dies que ha anunciat que en presentarà un per Dolors Bassa, i l’exconsellera ha dit que arribat el cas l’acceptaria. 

Vulneracions de drets i dubtes amb la sedició

En la seva petició d’indult, a la qual ha tingut accés NacióDigital, Jufresa apunta una possible vulneració del dret fonamental al jutge predeterminat per la llei, i qüestiona la competència del Tribunal Suprem per jutjar els fets. Alhora, recorda també que el fet que la causa es jutgés a l’alt tribunal impedeix que els acusats tinguin el dret a la doble instància processal. De la mateixa manera, remarca que la fragmentació de la causa del procés -hi ha procediments oberts al jutjat 13, al TSJC o a l’Audiència Nacional- fa que es puguin emetre sentències contradictòries, amb vulneracions del dret a un procediment amb totes les garanties. 

L’indult també qüestiona la imparcialitat del president del tribunal, Manuel Marchena, i sosté que “no sembla totalment descartable” que s’hagi pogut produir  una afectació al dret fonamental del jutge imparcial. Jufresa també argumenta que la sentència no ha contemplat la infracció de Pablo Llarena a l’hora de tramitar les euroordres contra Carles Puigdemont i la resta d’exiliats, especialment pel que fa a la renúncia d’una ordre de detenció ja presentada quan Alemanya va descartar el delicte de rebel·lió per extradir l’expresident. “La decisió del tribunal alemany hauria afectat a tots els acusats en el procediment”, recorda l’escrit. 

La petició d’indult també qüestiona la condemna per sedició. La pròpia sentència argumenta que cal tenir en compte el principi de proporcionalitat a l’hora de condemnar per aquest delicte, i cal valorar si el “tumult” va ser efectiu a l’hora de posar en dubte el funcionament de l’estat de dret. Tot i que el Suprem admet que els fets de l’octubre de 2017 van ser “simbòlics i ineficaços”, no aplica un tipus atenuat de la sedició, sinó l’agreujat.

La pilota al TC

Paral·lelament a les peticions d’indult que puguin arribar, la pilota és ara a la teulada del Tribunal Constitucional (TC). Els presos han presentat els recursos d’empara contra la sentència, el pas previ per poder portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Les defenses han demanat que, mentre el TC resol el fons del recurs, un tràmit que pot durar anys, la sentència de l’1-O quedi en suspens i tots els presos polítics siguin deixats en llibertat. Un cop el TC resolgui, previsiblement sense donar empara als condemnats, la causa podrà fer el salt a Estrasburg on els presos tenen dipositades totes les esperances. 

Via:: https://www.naciodigital.cat/noticia/199051/govern/espanyol/rep/primera/petici/indult/presos/pol/tics