El PDECat es planteja utilitzar la marca electoral de JxCat si es consuma el divorci

JxCat ja era una marca proposada al congrés fundacional del PDECat.

JxCat ja era una marca proposada al congrés fundacional del PDECat.

Una de les preguntes que sobrevola la reordenació de Junts per Catalunya (JxCat) és que passa si hi ha trencadissa i els actors s’acaben enfrontant a les urnes. És a dir: si el PDECat emprèn un rumb diferenciat del de Carles Puigdemont i els presos, que crearan un nou partit. La formació hereva de CDC, tot i mantenir-se oberta a arribar a acords per evitar la trencadissa, fa setmanes que prepara plans per si ha de concórrer en solitari a les futures eleccions catalanes. I, entre aquests plans, s’hi inclou la possibilitat de fer servir JxCat com a marca electoral. Una de les opcions, en aquest sentit, seria presentar-se sota aquest paraigua: Partit Demòcrata-Junts per Catalunya.

Així ho assenyalen diverses fonts consultades per NacióDigital, que recalquen que aquestes sigles no només pertanyen al PDECat sinó que ja estan registrades com a partit davant del Ministeri de l’Interior. La utilització de JxCat a la papereta en cas que la formació es presentés en solitari a les urnes no estaria exempta de polèmica: un dels acords als quals van arribar David Bonvehí, president del PDECat, i Jordi Sànchez, líder de la Crida -els dos encarregats de negociar l’encaix per cristal·litzar sota una sola organització l’espai de JxCat- la primavera del 2019 és que cap de les dues parts podria fer servir aquestes sigles en cas que la reordenació no arribés a bon port.

Segons sostenen a la cúpula del PDECat, però, aquest punt formava part d’un acord més ampli -amb cinc elements en total- dels quals -sempre segons la visió del partit- “no se n’ha complert cap” per part de Sànchez. S’hi incloïa, per exemple, la creació d’un òrgan de direcció paritari de tot l’espai que no s’ha acabat de posar en marxa. “Tenim la marxa i el partit registrat”, sostenen els hereus de CDC, que aquests dies s’han arromangat al territori per aplegar el suport de 133 alcaldes i una cinquantena de caps de llista que signen el manifest que rebutja la dissolució del partit i “defugir” el pensament únic en una reordenació que, per ara, se situa com a “poc reconduïble”.

Per què? Fonamentalment, perquè la fractura s’estructura en diverses capes. No hi ha unanimitat al PDECat sobre com abordar el futur -els afins a Puigdemont són partidaris de crear ja un nou partit, com explicitava ahir el conseller Damià Calvet en una entrevista al diari El Periódico-, i els presos i la direcció tenen visions contraposades. Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Lluís Puig van proposar la setmana passada una assemblea constituent de JxCat i debatre la dissolució al cap de sis mesos de la creació del nou partit, però la cúpula el va rebutjar. Per això Bonvehí es va reunir amb els presos durant la jornada de dimarts, sense cap avenç concret.

La prioritat, sostenen al partit, és “evitar” la ruptura dins del PDECat, tot i que la fractura és evident aquests dies a les xarxes socials i als grups de Whatsapp. “Si es vol reconduir la situació amb els presos és més per bona voluntat que per resoldre la situació, que és complicada”, admeten al partit. La Crida, a banda, pressiona per tancar aquesta mateixa setmana les converses. “Si s’allarga més enllà d’això, malament”, resumeixen des de la cúpula de l’associació liderada per Sànchez, que continua demanant la dissolució del partit enmig del malestar creixent al PDECat. El partit, va assegurar el portaveu Marc Solsona fa cinc dies, està “preparat” per anar a les urnes.

Anunci imminent

Segons fonts coneixedores de les negociacions, aquest dimecres s’ha produït una trucada entre Bonvehí i Sànchez que tampoc ha servit per reconduir la situació. El primer que va fer el president del PDECat divendres, quan es va constatar la negativa de la direcció a assumir la proposta de Lledoners. “Les converses no s’han aturat mai”, resolen fonts de banda i banda, per bé que el bloqueig és “total”. Per això, aquesta mateixa setmana es preveu -així ho relaten diverses veus- que s’anunciï la creació de la nova formació que promouen tant Puigdemont com els presos.

Quan això passi, els militants i quadres del PDECat es trobaran davant la disjuntiva de decidir què fan: si se sumen a les noves sigles o bé si mantenen la militància al partit creat el 2016 per refundar CDC. Les diferències, en tot cas, s’acabaran dirimint en el consell nacional previst pel mes de juliol, que encara no té data ni lloc programats. Els crítics amb Bonvehí tenien intenció fa uns dies de forçar una consulta a la militància i fins i tot hi havia dirigents que reclamaven un congrés extraordinari. La proximitat de les eleccions catalanes obliga tothom a prémer l’accelerador. 

El paper de Puigdemont

La peça clau de la reordenació, però, va més enllà de la seu del partit, dels quarters generals al Parlament -els independents estan alineats amb la proposta de crear una nova formació-, sinó a Waterloo. Puigdemont només ha fet un parell de tuits sobre aquesta carpeta -van ser per avalar la proposta dels presos i enviar un missatge a la direcció després que el PDECat la rebutgés-, però la seva ascendència interna és bàsica i, per ara, sense contestació pública directa. La situació recorda a la del 2018, quan va posar en marxa la Crida quan quedaven tan sols uns dies per l’assemblea del PDECat, que va acabar amb l’adeu de Marta Pascal i el triomf de l’expresident.

L’expresident i eurodiputat de JxCat no només compta amb el suport dels més independents, sinó també de quatre consellers del Govern -Miquel Buch, Damià Calvet, Meritxell Budó i Jordi Puigneró, el seu preferit per ser candidat efectiu-, part del món municipal i un sector reduït de la direcció del PDECat. També disposa de l’aval dels presos, malgrat que s’ha desmarcat en privat dels lideratges que proposen, en aquest cas Buch per dirigir el nou partit i Calvet per ser-ne el candidat efectiu. Si hi ha trencadissa, l’espai postconvergent es partirà per la meitat.

Al Congrés dels Diputats, per exemple, hi ha quatre dirigents -Ferran Bel, Genís Boadella, Sergi Miquel i Concepció Cañadell- que estan més alineats amb el partit que no pas amb JxCat. El pes del PDECat és rellevant al territori, però Puigdemont disposa del suport de més càrrecs electes i institucionals. Si no hi ha un acord d’última hora, la propera negociació serà per gestionar una ruptura i no una entesa. Amb l’agreujant que, al cap d’uns mesos, es podrien citar per separat a les urnes. En el cas de Puigdemont, sense descartar que sigui candidat d’un front ampli conduït des de Bèlgica.