Els Mossos davant l’1-O: per què tot depèn de l’efectivitat de la llei del referèndum

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, envoltat de comissaris del cos | ACN

Com actuaran els Mossos d’Esquadra davant l’organització del referèndum? Tindran marge de maniobra o estaran obligats a obeir la Generalitat o, per contra, els controlaran els tribunals i l’Estat? El paper dels funcionaris és una de les incògnites a resoldre de cara a l’1 d’octubre i, molt en concret, els membres de la policia catalana es troben al centre de la diana. La dimissió del director general de la policia, Albert Batlle, per diferències amb el full de ruta ha tornat a dotar de rellevància i actualitat aquesta qüestió. Sigui com sigui, un informe de la sectorial de secretaris, interventors i tresorers de l’ANC fet públic el gener ja analitzava aquesta qüestió i posava deures a la Generalitat per garantir un marc de protecció adequat.

Aquest document reconeixia que “el cos dels Mossos d’Esquadra tindrà un paper fonamental en aquest procés”, atès que -juntament amb la policia local- “hauran de garantir la seguretat en la celebració del referèndum […], així com en les actuacions posteriors fins a la consolidació de la República catalana”. En aquest sentit, l’ANC -en línia amb les assemblees i actes realitzats davant de funcionaris d’acord amb la Intersindical-CSC- justificava per quins motius l’Estat no podria imputar determinats delictes als agents que es neguessin a frenar el referèndum o que col·laboressin en el seu desenvolupament, però, en aquest cas, també assenyalava quins canvis legislatius els blindaria encara més, donat el caràcter més sensible de la seva posició.

En concret, l’informe quatre possibles iniciatives legislatives que podria incorporar la llei de transitorietat jurídica. En tot cas, com que ara aquesta norma s’ha segregat, els canvis haurien d’inserir-se en la llei del referèndum. Dues de les modificacions serien en la llei de la policia de la Generalitat, la qual regula el cos dels Mossos d’Esquadra: la primera, per suprimir com a principis d’actuació del cos el “fer complir la Constitució” i el fet que “l’obediència deguda [als superiors] no empara actes contraris a la Constitució”; i la segona, per eliminar la dependència funcional de la policia catalana respecte “dels jutges, els tribunals i el ministeri fiscal” en tant que policia judicial o, en tot cas, situar com a excepció que no poguessin complir ordres destinades a frenar el referèndum.

Sancions per a qui no compleixi la llei

Així mateix, el document de l’ANC també apuntava, en tercer lloc, que la llei del referèndum podria “preveure de forma expressa la no aplicació a Catalunya” de la llei de seguretat nacional, que situa sota coordinació del govern espanyol els cossos policials en casos de seguretat nacional, o com a mínim, deixar clar que aquesta casuística no inclou la celebració del referèndum.

Finalment, la darrera mesura seria més genèrica i “preveure expressament la no aplicació a Catalunya de cap disposició normativa de l’estat espanyol, ordre o instrucció contrària a la celebració del referèndum i de les actuacions posteriors que se’n derivin, provingui de jutges, tribunals, ministeri fiscal, o qualsevol altra autoritat, establint-ne com a destinataris directes els membres del Cos de Mossos d’Esquadra i de les policies locals catalanes”. De fet, fins i tot apunten que es podria fixar “com a infracció als efectes sancionadors oportuns qualsevol actuació de qualsevol membre dels cossos i forces de seguretat catalans en execució de resolucions d’autoritats espanyoles amb l’objectiu d’impedir la celebració del referèndum”.

Seguint aquestes pautes, segons l’ANC, s’asseguraria que els Mossos d’Esquadra poguessin col·laborar en l’1-O i, al mateix temps, “complint la normativa, amb plena objectivitat i imparcialitat”, així com fent “efectiu el principi de dret internacional d’efectivitat, acreditant un poder efectiu en el territori i sobre la població, sense ingerències externes”. Malgrat tot, l’esborrany de la llei del referèndum és força més ambigu i no entra a detallar tant la situació dels funcionaris i els Mossos, als quals no cita explícitament en cap article, per bé que la sectorial ho troba suficient, per ara.


L’actual llei del referèndum empara de forma genèrica “totes aquelles autoritats, persones físiques i jurídiques” que col·laborin en el referèndum


En concret, la norma blinda per igual tots els actors implicats en l’1-O en el seu article 3.3: “Totes aquelles autoritats, persones físiques i jurídiques que participin ja sigui directament, ja sigui indirectament en la preparació, celebració i/o implementació del resultat del referèndum, queden emparades per aquesta llei que desenvolupa l’exercici del dret a l’autodeterminació que forma part de l’ordenament jurídic vigent”. Igualment, fixa la primacia d’aquesta llei per sobre de les altres vigents i, en concret, la disposició final primera estableix que “les normes de dret local, autonòmic i estatal vigents a Catalunya en el moment de l’aprovació d’aquesta llei es continuen aplicant en tot allò que no la contravinguin”.

En canvi, no es preveu, cap règim sancionador a qui s’oposi a la votació i, de fet, alguns dels assessors dels grups ja han apuntat que es podrien introduir esmenes per blindar més la posició dels empleats públics, tal com van explicar a NacióDigital Josep Antolí (ANC) i Marc Sallas (Intersindical-CSC). Sigui com sigui, el coordinador de la sectorial de secretaris, interventors i tresorers, Josep Anton Font, creu que aquesta proposició de llei, “cobreix els supòsits” previstos en l’informe, per bé que un “grau més gran de concreció donaria més blindatge a Mossos i funcionaris”.


Els autors de l’informe afirmen que l’esborrany de la llei assumeix “l’esperit” del document, tot i que creuen que una major concreció aportaria un major blindatge als Mossos


D’aquesta manera, ha apuntat que possibilement el text podria canviar i assumir algunes d’aquestes iniciatives, així com el reglament posterior de la norma encara podria acurar més algunes qüestions. “Fixen les bases del que demanàvem”, assegura Font, malgrat que reconeix que s’ha usat un llenguatge més transversal i no s’hi fa referència directa als funcionaris i agents de la policia catalana. Així, destaca que estableix la primacia de la llei catalana per sobre de les altres i empara tot aquell que col·labori amb el referèndum, qüestions que recullen “l’esperit” del document de l’ANC. Quant a la manca d’unes sancions concretes, recorda que sempre “l’incompliment d’una ordre o instrucció” comporta conseqüències, malgrat que afirma que no preveu “cap escenari en què un mosso desobeeixi ordres que li arribin de dalt i trenqui l’escala de comandament”, sobretot si una llei dona cobertura a aquestes ordres. Ara bé, insisteix que “un major grau de concreció sempre és desitjable”.

La llei del referèndum avala desoir els jutges

En aquest sentit, la sectorial de l’ANC apuntava que es podria suprimir l’obligació de tots els funcionaris d’acatar la Constitució desaparegui explícitament en relació a la convocatòria del referèndum, tant per als Mossos com per a la resta d’empleats públics. Sigui com sigui, com que els agents de la policia catalana no poden “actuar en contra de la llei, per pròpia decisió o dels seus comandaments”, assenyala que, fins que no s’aprovi la llei del referèndum, “no es pot exigir al cos de Mossos d’Esquadra que ignorin les resolucions d’òrgans judicials de l’Estat”, ja qua això “vulneraria el principi de neutralitat”.

De la mateixa manera, un cop garantit que una llei empara l’actuació dels agents sense caure en la il·legalitat, l’informe també apunta que aquesta norma haurà d’anar acompanyada de la instrucció dels comandaments dels Mossos, per tal que la coneguin i la facin acomplir. Deixant clar que la llei del referèndum se situa per sobre d’altres normes que, en el context actual, forçarien els agents a fer complir la Constitució i les ordres del poder judicial, “s’aconseguirà una plena seguretat jurídica, desapareixeran les pressions sobre els cossos policials, els quals podran continuar exercint les seves funcions amb imparcialitat, i a més, s’assegurarà de forma clara el principi d’efectivitat, de control en el territori i població, tant necessari pel reconeixement internacional de la República catalana”.


Si la llei blinda prou els Mossos, l’ANC considera que no se’ls podrà acusar de delictes de prevaricació, omissió del deure de perseguir delictes o desobediència


Amb aquestes mesures, per tant, l’ANC assenyala que no es podria acusar els Mossos de delictes com els de prevaricació, abandonament de destí, omissió del deure de perseguir delictes, desobediència i denegació d’auxili, rebel·lió, sedició, traïció o delictes contra la pau i la independència de l’Estat. Si el redactat actual de la llei del referèndum és o no suficient ho hauran d’estudiar els seus ponents fins la data de la seva aprovació, a principis de setembre. Fins llavors, de fet, van comprometre’s a estudiar les aportacions que els diferents sectors poguessin fer, com aquesta arribada per part d’alguns dels assessors dels grups independentistes, la qual, en principi, va ser rebuda positivament.

Mossos i referèndum by naciodigital on Scribd

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Via:: http://www.naciodigital.cat/noticia/135057/mossos/davant/1-o/qu/tot/dep/efectivitat/llei/refer/ndum