[FOTOGRAFIES] Acte de suport a Sànchez i Cuixart pels mil dies d’ençà de l’empresonament

Avui es compleixen mil dies de l’empresonament de l’ex-president de l’ANC Jordi Sànchez i del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. És per això que totes dues entitats han convocat l’acció reivindicativa ‘Mil raons per la llibertat’ aquesta tarda a la delegació del govern espanyol a Catalunya, a la cruïlla entre els carrers de Mallorca i de Roger de Llúria a Barcelona. Hi han assistit Unes dues-centes persones que portaven pancartes de ‘Llibertat presos polítics’, ‘Llibertat Jordis’, ‘Us volem a casa’ i ‘Free tothom’, entre més. S’ha deixat un micròfon obert per tal que els assistents donessin suport a Sànchez i Cuixart, perquè els hi faran arribar. Hi han estat presents el vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri, i la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie.

‘No tan sols som al carrer per a lluitar contra la repressió, sinó per a dir, mil dies després dels empresonaments, que ni la presó ni la violència no ens impediran continuar lluitant pels drets i les llibertats d’aquest país. Ho han dit arreu d’Europa, que aquestes presons són vergonyoses’, ha dit Mauri. ‘El dolor l’han sabut convertir en dignitat i en lluita’, ha dit Paluzie, sobre Sànchez i Cuixart. ‘L’objectiu que tenia l’estat espanyol amb l’empresonament era que abandonéssim els nostres ideals. Els van empresonar per limitar les idees polítiques que defensaven. També volien escapçar els lideratges, però s’han trobat que ara són més forts. Aquests són els casos dels quals tenim pronunciaments internacionals més contundents contra els empresonaments’.

Sànchez i Cuixart estan empresonats d’ençà del 16 d’octubre de 2017 i enguany compliran el tercer any entre reixes, primer a Soto del Real i després als Lledoners. S’haurà complert un terç de la condemna imposada pel Tribunal Suprem espanyol, que en ambdós casos és de nou anys de presó per un suposat delicte de sedició.

Ahir Cuixart va dir que la repressió ‘és també una palanca de lluita’ i que ‘passi el que passi, el nostre límit mai més no pot ser ni la presó ni l’exili’. En un vídeo enregistrat als Lledoners, Cuixart va demanar de legitimar la lluita no-violenta i la desobediència civil com a instruments imprescindibles per a transformar la societat, ‘com veiem que passa a tot el món’.

Avui Sànchez ha dit, sobre els mil dies d’empresonament, que a la presó ha tingut ‘dies bons i no tan bons’, però que el pitjor va ser el 4 de desembre de 2017, dia en què el Tribunal Suprem espanyol va permetre que la majoria dels presos polítics sortissin, però no va deixar ni que ell ni Cuixart, ni Oriol Junqueras ni Joaquim Forn, quedessin lliures. Sobre si mai va contemplar l’exili, Sànchez ha dit que no i ha explicat que l’exili té connotacions ‘molt més dures que la presó. […] No deixa de ser una presó amb barrots invisibles.’

Via:: https://www.vilaweb.cat/noticies/fotografies-acte-de-suport-a-sanchez-i-cuixart-pels-mil-dies-del-seu-empresonament/