L’escenari espanyol s’enverina per a l’independentisme

El vodevil andalús protagonitzat pel PP, Vox i Cs és només un assaig general. Les tres formacions es preparen per estendre la seva aliança a tot l’Estat després de les municipals i autonòmiques del mes de maig i, si poden, repetiran l’experiment a les generals per foragitar Pedro Sánchez de La Moncloa. Vox ha arribat per quedar-se, i malgrat la performance del viatge al centre del partit d’Albert Rivera –que marca distàncies amb Santiago Abascal mentre el legitima com a actor-, i la remor de la vella guàrdia del PP –que s’escandalitza de les propostes contra les dones però no censura el pacte- les tres formacions cohabitaran durant com a mínim un any per culminar l’assalt. Una dreta fragmentada però unida en el seu “destí universal”, a mig camí en el somni de la reconquesta de José Maria Aznar.

Malgrat l’escenificació, les disputes que protagonitzen ara Cs i Vox responen als interessos dels tres partits i no posaran en perill en cap cas el govern a Andalusia. Per a Rivera són una fórmula per buscar el desmarcatge sense trencar l’acord de fons, i una via per asserenar els ànims dels seus socis europeus (d’Emmanuel Macron als liberals de l’ALDE) que arrufen el nas davant l’extrema dreta. Per a Casado, una excusa per vestir l’uniforme d’àrbitre de la dreta i exercir un lideratge simbòlic que el PP havia perdut després de la caiguda de Rajoy. I per a Abascal, el context és l’oportunitat de brillar en el seu paper d’outsider, generar titulars i guanyar protagonisme de cara als comicis de maig. La resta de qüestions, com els acords de governabilitat signats pel PP amb uns i altres, són només munició.

L’èxit de la triple aliança a Andalusia sense marge els crítics del PP, que no comparteixen la radicalització del discurs i que aspiren a situar Feijóo a Génova

L’èxit de la triple aliança a Andalusia deixa de moment sense marge els crítics del PP, que no comparteixen la radicalització del discurs i que aspiren a situar Alberto Núñez Feijóo a la setena planta del carrer Génova de Madrid. Hauran d’esperar com a mínim a les municipals i autonòmiques de maig, primer match point per a un jove líder que, malgrat aconseguir la presidència a Andalusia, va a la baixa a les urnes i a les enquestes. “L’efecte Casado no existeix”, diuen als passadissos del Congrés alhora que fan comptes del transvasament directe de vots del PP cap a Vox. Casado intenta tornar a “enamorar” els votants que l’han abandonat –en les seves pròpies paraules- però els escèptics recorden que fins ara, i a base d’inflamar el dibuix sobre la situació a Catalunya i a l’Estat, només ha alimentat els arguments de Vox.

L’experiment a Andalusia també congela el pla B de Ciutadans, que després de jugar al chicken run amb el PP (portant-lo al final del penya-segat per saltar del cotxe a l’últim moment), podria haver anat planant cap al centre a l’espera d’un futur acord amb el PSOE un cop passades les eleccions generals. Un escenari somniat per als barons socialistes, que esperen al maig aigua en forma de diversificació d’acords de Rivera que els permetin seguir al poder, i potser òptim tan per a Sánchez –recuperaria el vell aliat– com per a Rivera –situaria de nou el seu partit al centre. Un escenari, però, que seria letal per a l’independentisme i per al PSC, els dos damnificats d’un possible enduriment de la posició de l’executiu socialista respecte a Catalunya.

Tot plegat escenaris complicats per a l’independentisme que redoblen la pressió sobre ERC i PDECat per aprovar els pressupostos. Les direccions de les dues formacions han obert ja un debat que ha generat tensions al PDECat –amb una pugna entre l’entorn de Puigdemont i la vella guàrdia del grup parlamentari a Madrid– mentre que ERC busca fórmules per garantir com a mínim la tramitació dels comptes. Sobre la taula la possibilitat de garantir un any d’oxigen per als dos governs i provar d’esvair la tempesta que s’acosta, però també el risc de fracturar unes bases que –en ple judici– no entendrien un acord sense contrapartides respecte als presos o a l’autodeterminació.

L’escenari pressupostari redobla la pressió sobre ERC i PDECat, i ja ha generat tensions entre l’entorn de Puigdemont i la vella guàrdia del grup parlamentari a Madrid

Una aposta arriscada a l’alçada de la que haurà de fer el propi Sánchez, que al cap i a la fi és qui té la clau per anar més enllà de les ofertes de saldo descatalogat, com la de complir per primera vegada amb el nivell d’inversions compromeses a l’Estatut del 2006 que va avançar NacióDigital i fer passos polítics efectius i valents per construir un nou escenari encaminat a la resolució del conflicte.

Via:: https://www.naciodigital.cat/noticia/170742/escenari/espanyol/enverina/independentisme