L’independentisme no va despertar el feixisme

TEMA DEL DIA
Despertar.
Una de les poques virtuts de la pandèmia del coronavirus és que desmenteix molts relats falsos que semblaven inamovibles. Un dels que havia fet més forat, sobretot en l’esquerra espanyola, és que l’independentisme havia afavorit el creixement de l’extrema dreta a Espanya. L’autor intel·lectual d’aquesta tesi va ser Pablo Iglesias, que el desembre del 2017 va dir que l’independentisme havia ‘despertat’ el feixisme. En certa manera, no anava equivocat, perquè quan una cosa està adormida, no vol dir que no existeixi, sinó que és en estat latent. Però aquests dies, als carrers del barri més selecte de Madrid, primer, i després en més ciutats espanyoles, el feixisme ha demostrat que és ben viu, i no és l’independentisme que el motiva a sortir al carrer, sinó un govern que veuen massa d’esquerres.

La tesi d’Iglesias ja fallava històricament, perquè de protestes espanyolistes ja n’hi havia hagut contra la reforma de l’Estatut del 2006, contra l’Estatut de Núria del 32 i contra qualsevol intent de revifar el catalanisme durant la transició, també al País Valencià, amb bombes incloses, quan l’independentisme era extraparlamentari. El nacionalisme espanyol sempre ha reaccionat contra les demandes d’autogovern i la forma radical de l’espanyolisme és l’extrema dreta. Tot i aquestes evidències, encara hi va haver sectors d’opinió, dins Catalunya, que van atribuir l’ascens de l’extrema dreta a Espanya a les protestes d’Urquinaona contra la sentència als dirigents independentistes del Tribunal Suprem espanyol. El fum de les barricades arribava al barri de Salamanca, però aleshores no van sortir al carrer.

Ningú amb dos dits de front dirà ara que la culpa de la revolta de l’extrema dreta la tenen el PSOE i Podem, perquè és una maniobra del PP per pressionar el govern de Pedro Sánchez, amb el suport entusiasta de Vox. Però dos anys i mig després de l’octubre del 2017, els ultres envolten el luxós xalet de Pablo Iglesias als afores de Madrid, fent un ‘escarni‘ d’aquells que feia Ada Colau per evitar els desnonaments que ara el govern espanyol amb Podem a dins no pot impedir. La motivació dels ultres no és l’independentisme català, és el seu rebuig a la democràcia, el mateix que han mantingut sempre després del franquisme, que s’ha anat camuflant sota diverses sigles, ja fos Aliança Popular, el PP, Ciutadans o Vox. Els manifestants del barri de Salamanca no surten contra la independència, sinó empesos pel seu ADN totalitarista, que no han perdut mai. Són els fills i els néts d’il·lustres cognoms franquistes, com Queipo de Llano, els que lideren les protestes, perquè els seus pares i avis mai han estat jutjats pels crims que van cometre i se senten impunes.

Saben que Billy el Niño va morir al llit, com va morir Franco, i observen tranquil·lament com avui la fiscalia espanyola no troba motius per recórrer la sortida en llibertat d’un dels coautors de la matança d’advocats d’Atocha de 1977, el conegut ultra Carlos Garcia Julià. La fiscalia que es vantava Pedro Sánchez de controlar, que l’exministra Dolores Delgado havia de netejar i que en canvi, i que cada setmana, de forma obsessiva, presenta un recurs contra el permís dels presos polítics per anar a treballar, com avui ha estat el cas de Jordi Cuixart. Després de ser extradit del Brasil el 2018, l’ultra Garcia Julià havia de complir una pena de deu anys, però només n’haurà complert dos. Si no hi ha cap novetat, Garcià Julià sortirà en llibertat el 19 de novembre, el dia abans que se celebrin els 45 anys de la mort de Franco.

És el preu de la transició, que es va tancar en fals. Els representants de la dictadura van pactar amb els representants dels partits democràtics impunitat a canvi de democràcia. No van ser mai jutjats ni condemnats, però en canvi la democràcia sempre ha estat restringida. Madrid torna a fer olor de colpisme, com explicava l’advocat Gonzalo Boye en una entrevista a VilaWeb. Les escenes no són de ‘La escopeta nacional’ de Luís Garcia Berlanga, sinó de gent disposada a avalar una involució democràtica. Els del barri de Salamanca són ‘cayetanos‘, però els que es manifesten a altres barris de Madrid, són ‘currantes‘, la carn de canó del feixisme, teledirigits per una casta que no vol veure com el seu model econòmic s’ensorra o es qüestiona. El problema és que ni el PSOE ni el PCE-Podem els hi van plantar cara quan tocava, des de la transició fins a l’octubre del 2017. L’aplicació de l’article 155 i l’empresonament dels líders independentistes van ajudar a degradar la democràcia espanyola, però l’esquerra espanyola va fer pinya amb la dreta o va mirar cap a una altra banda. I ara els tenen desfilant al carrer Ferraz i davant dels seus xalets a Galapagar, perquè el feixisme no en té mai prou. Madrid no va ser la tomba del feixisme, com deia la propaganda republicana, sinó el seu bressol, i ho continua sent.

MÉS QÜESTIONS

El Consell s’ha gastat 80 milions d’euros en material sanitari. Tot i que l’estat d’alarma suposa, entre moltes coses, la centralització de les compres al Ministeri de Sanitat espanyo, la Generalitat ha hagut de buscar mercats pel seu compte per comprar el material sanitari que no arribava de Madrid. La comissionada de Presidència per a la coordinació dels subministraments de la Generalitat en la crisi de la Covid-19, María José Mira, ha explicat davant la Comissió d’Economia de les Corts que, en conjunt, s’han posat a disposició de la societat 1.000 tones de material de sanitari des de l’inici de la pandèmia. Mira ha detallat que aquests recursos procedeixen de donacions privades, de la producció d’empreses valencianes i de compres a la Xina, des d’on fins ara han arribat 26 avions. En total, Mira ha estimat que la factura dels 63 contractes subscrits ja puja a 80 milions d’euros. Entre el material, Mira ha mencionat l’arribada de 30,5 milions de mascaretes, 30 milions de guants, 700.000 ulleres de protecció, 534 respiradors o 100.000 tests per a la detecció de la Covid-19. La responsable del subministrament de la Generalitat en aquesta crisi ha agraït les donacions altruistes de les empreses i institucions valencianes que, sobretot a l’inici de la crisi, van aportar material. Durant la intervenció, Mira ha remarcat que l’experiència d’aquesta pandèmia aconsella, d’una banda, mantenir obertes les vies de compra a l’estranger i també tenir una plataforma logística pròpia per a evitar que torni a haver-hi problemes de subministrament. Així, aposta per una plataforma que mantingui una reserva per a evitar faltes de material i que rebi part de la producció d’empreses locals.

El govern espanyol habilita dos aeroports valencians i tres balears com a punts d’entrada a l’estat. Dos aeroports del País Valencià i els tres de les Illes han estat reoberts com a punts d’entrada a l’estat espanyol, després que el govern espanyol ha elevat a 13 el nombre d’aeroports disponibles i adaptats per a la desescalada des d’aquest dilluns, segons ha publicat aquest cap de setmana en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). El ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha inclòs els aeroports de València, Alacant-Elx, Menorca i Evissa, a més , Lanzarote-César Manrique, Fuerteventura, Tenerife Sud. Aquests se sumen als prèviament anunciats de Barcelona i Palma, a més de Gran Canària, Madrid-Barajas, Màlaga-Costa del Sol. En un primer moment, el ministre de Transports, José Luis Ábalos, va comunicar que únicament se sumarien els aeròdroms d’Alacant-Elx, Menorca i Eivissa, a més de Sevilla i Tenerife, i va assegurar que a poc a poc s’obririen altres centres habilitats per al procés de desescalada que coordina el govern espanyol. No obstant això, aquest mateix diumenge el mateix Ábalos va anunciar l’ampliació del nombre d’aeroports amb l’objectiu de cobrir la demanda de vols.

El govern andorrà fomenta la producció d’energia renovable. El govern de Xavier Espot ha aprovat dos nous reglaments que desenvolupen la Llei de transició energètica i del canvi climàtic i que fomenten la producció d’energia renovable i la simplificació dels tràmits de la regulació energètica dels edificis. Aquests reglaments permeten que es potenciï l’ús de les energies renovables i s’incrementi el límit de potències de les instal·lacions de producció elèctrica de 500 quilowatts (kW) per hora a 2.000 kW, així com l’autoconsum de l’energia produïda directament per un particular i la possibilitat d’instal·lar plaques fotovoltaiques més enllà de les teulades. La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha destacat que la subvenció aportada pel pla Renova pot arribar fins al 40% del pressupost i que es tracten de dos textos que faciliten un avanç davant els compromisos internacionals per a la reducció de les emissions de CO₂. Així mateix, ha detallat que actualment Andorra compra energia a països veïns i que per tant, si es té l’oportunitat de produir energia al país aquests diners que ara van destinats a Espanya o França es destinaran a projectes andorrans.

LA XIFRA
Un milió de proves serològiques farà la Generalitat de Catalunya per conèixer la immunitat de la població davant de la Covid-19, especialment dels col·lectius sanitaris, persones diagnosticades positives sense confirmació de PCR i professionals essencials no sanitaris.

TAL DIA COM AVUI
El dia 18 de maig de 1756 Gran Bretanya declarava la guerra a França després que aquesta envaís Menorca, que en aquell moment formava part de l’imperi britànic.

Via:: https://www.vilaweb.cat/noticies/lindependentisme-no-va-despertar-el-feixisme/