Puigdemont apel·la a combatre la «raó d’Estat» en la concessió del Premi Catalunya a Costa-Gavras

El president Puigdemont lliura el guardó a Costa-Gavras. | ACN

El Premi Internacional Catalunya ha premiat un creador que ha bastit la seva obra com una denúncia contra la raó d’Estat, el cineasta Konstantinos Costa-Gavras, un intel·lectual d’esquerres, però molt distant d'”esglésies” i dogmes, com el seu amic i actor en molts dels seus films, Yves Montand, en la producció de Costa-Gavras predomina la denúncia de tot tipus de totalitarismes i de veritats oficials.

El president Carles Puigdemont ha fet una referència a aquest tret de l’obra de Costa-Gavras -la denúncia de la raó d’Estat- en la seva intervenció. Els règims totalitaris no són una cosa del passat, ha assegurat el president, quan hi ha “estats tècnicament democràtics” que actuen de manera refinada però autoritària contra els valors que diuen defensar, com es veu amb alguns governs davant del drama dels refugiats a la Mediterrània. El cinema de Costa-Gavras ajuda a “desemmascarar els abusos dels estats”, ha dit Puigdemont, que ha citat alguns dels protagonistes de la filmografia del cineasta, com la dictadura feixista grega o el règim de Pinochet.

Després de ser glossat pel sociòleg Richard Sennett, Costa-Gavras ha intervingut per explicar algunes claus de la seva trajectòria. Ha expressat la seva admiració per l’obra de Gaudí i d’Antoni Tàpies, i per la transformació viscuda per Barcelona. En el seu discurs ha mostrat alguns dels seus punts de referència ideològics. Ha fet una al·lusió crítica envers el projecte de construcció europeu, segons ell alletat pel mercantilisme.

Costa-Gavras ha dit que el cine és potser una de les arts que més depèn dels diners, en una tendència que fa de les grans empreses productores els amos dels circuits comercials. Malgrat això, les pel·lícules han tingut una gran capacitat de penetrar en l’imaginari col·lectiu i de mostrar les semblances entre els éssers humans. “Hem d’ensenyar el cine en les escoles”, ha afirmat, “perquè els adolescents aprenguin a interpretar les imatges” en un món en què la paraula sembla a vegades batre’s en retirada.

Ha explicat que va pensar de fer el rodatge de Missing, una de les seves grans pel·lícules a Barcelona, però que els fets del 23-F del 1981, amb la irrupció del tinent coronel Tejero al Congrés, el van decidir finalment per Mèxic, però descartar Barcelona “és una cosa que sempre m’ha sabut greu”.

Contra tot totalitarisme

La seva filmografia és una suma d’històries que mostren combats desiguals: a la pel·lícula Z, la lluita contra el règim dels coronels, la dictadura militar que va sacsejar el seu país d’origen, Grècia (1967-74); a Sobra un home, la lluita de la Resistència francesa contra l’ocupant nazi; a La confessió, denuncia les purgues a la Txecoslovàquia dominada per l’estalinisme; a Missing, mostra un nord-americà, típic representant de la classe mitjana, que busca el seu fill desaparegut al Xile de després del cop militar de Pinochet. A Amén posa el focus en el paper ple d’ambigüitats del Vaticà de Pius XII davant el nazisme.

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Via:: http://www.naciodigital.cat/noticia/135045/puigdemont/apel/combatre/ra/estat/concessi/premi/catalunya/costa-gavras