Puigdemont manté davant el TGUE la vulneració dels seus drets polítics

 Els eurodiputats Toni Comín, Clara Ponsatí i Carles Puigdemont al seu escó a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg | ACN

Els eurodiputats Toni Comín, Clara Ponsatí i Carles Puigdemont al seu escó a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg | ACN

Els eurodiputats Toni Comín, Clara Ponsatí i Carles Puigdemont al seu escó a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg | ACN

La vista tècnica celebrada aquest matí a la seu del Tribunal General de la Unió Europea ha servit a la defensa del president i els consellers a l’exili, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, per exposar el que entenen la vulneració dels seus drets polítics el maig de 2019. En concret, sobre la decisió de l’aleshores president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, de Forza Itàlia, de vetar-los el seu escó tot i ser escollits europarlamentaris per Junts per Europa. Els tres eurodiputats sostenen que la decisió va ser “una declaració il·lícita de vacant”. Les defenses han sortit “optimistes” de la sessió.

Aquest matí, a la sala 3 de la seu de Luxemburg, s’ha celebrat una vista sobre el recurs interposat, malgrat que el gener de 2020, van recuperar l’escó arran de la decisió del TGUE amb el cas d’Oriol Junqueras, al que se li va reconèixer la immunitat parlamentària tot i estar pendent de sentència per part del Tribunal Suprem. L’argument de la cort europea era que La decisió judicial establia que “la condició d’eurodiputat s’obté únicament per l’elecció a les urnes” i no calia cap més tràmit administratiu. L’acta els va ser reconeguda per l’aleshores nou president del Parlament, David Sassoli, mort la setmana passada.

La vista ha servit perquè el seu lletrat, Gonzalo Boye, remarqués que es van vulnerar els seus drets com a candidats electes i el dret dels ciutadans a ser “directament representats” a ls institucions de la Unió Europea. A més, a la vista hi han afegit presumptes irregularitats en el procés d’acreditació. Així, denuncien que se’ls va denegar l’accés a “la recepció especial organitzada per als membres electes” del Parlament Europeu a finals de maig del 2019. De fet, Puigdemont va protestar perquè els serveis de seguretat li van prohibir entrar a la seu de Brussel·les per fer els tràmits previs com a eurodiputat.

L’ombra de tot plegat cau sobre Tajani, i els seus pactes diplomàtics amb Espanya. En aquest sentit recorden que els nous eurodiputats podien obtenir “una acreditació provisional” mentre no arribaven “les comunicacions oficials dels estats membres” amb la llista definitiva, deien en aquell moment fonts parlamentàries. Tot i això, defensaven que la cambra sempre es reserva el dret a “no concedir cap facilitat” fins a assegurar-se que la persona té l’acta de diputat.

Finalment, Tajani va decidir suspendre l’acreditació provisional dels eurodiputats electes de l’estat espanyol per “evitar qualsevol interferència en un procediment nacional”. També va ser el Parlament Europeu dirigit per Tajani el que va prohibir una conferència de Puigdemont i el llavors president Quim Torra perquè suposava “una amenaça per mantenir l’ordre públic a les dependències” de la cambra.

La polèmica judicial i jurídica a Europa neix quan Puigdemont, Comin i Ponsatí es van presentar a les eleccions europees del maig del 2019 encapçalant la llista de Junts. La formació va guanyar els comicis a Catalunya amb més de 985.000 vots i li pertocaven, en aquell moment, dos escons al Parlament Europeu. Amb el Brexit, Junts va guanyar un escó més i Ponsatí va aconseguir l’acta.

La Junta Electoral Central (JEC) va incloure Puigdemont i Comín en la llista de candidats electes. Ara bé, els magistrats de la Junta van al·legar que la legislació espanyola exigia el jurament de la Constitució per prendre possessió del càrrec. Un jurament personal. Cap dels dos ho va fer, així que en la llista que va enviar la JEC a l’Eurocambra el 17 de juny del 2019 no apareixien ni Puigdemont ni Comín, exiliats a Bèlgica. Tampoc Oriol Junqueras, a qui el Suprem no va deixar sortir de la presó preventiva per jurar la carta magna.

De fet, pel líder republicà i als efectes d’evitar que anés a Brussel·les a recollir el seu escó, la sala II del Tribunal Suprem va maniobrar obrint una peça separada i presentant una qüestió prejudicial sobre la mateixa. Una manera d’evitar que s’aturés el termini per dictar sentència i el temps màxim de presó provisional de dos anys.

En tot cas, Tajani no els va reconèixer com a eurodiputats a l’espera del que dictaminés la justícia europea. Ni Puigdemont ni Comín no van poder ocupar l’escó fins Sassoli els va admetre arran de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE el 19 de desembre del 2019 sobre la immunitat de Junqueras que li reconeixia l’escó pel sol fet que havia guanyat a les urnes.

Via:: https://elmon.cat/politica/puigdemont-mante-davant-tgue-vulneracio-drets-politics-355782/